Le temps s'écoule...

Ya cumplí los 19.

Vértigo...

Coses que fan que la meua vida valga la pena

Quedar-me sola a casa i tornar a vore "Sacrificio", que la meua germana em demane si pot dormir amb mi al meu llit, llegir els dissabtes asseguda al sofà sense que ningú em moleste, el gelat de llima, rebre un regal que no espere, ballar "Black is black" en roba interior, tenir una lampareta de nit com la d'Amélie, el viatge en bicicleta fins a la platja del Saler, l'aigua de València del Café Madrid, escoltar "Bom dia, Tristeza" de Maria Betanhia, els besos de benvinguda a l'aeroport, que ma mare em prepare pollastre empanat amb creïlles fregides, la meua Nikon 5000, observar mon pare mentre s'afaita, els poemes d'Alejandra Pizarnik, llegir Mafalda estirada al meu llit, preparar un viatge, que Mònica torne de Reus per passar el cap de setmana, saber qui és el teu pintor favorit quan tu oblides el seu nom, posar-me de bon humor amb Antònia Font o Andy Chango, despertar-me i saber que puc fer mitja volta, que ma cosina pose carasses a les fotos familiars, els gats, descobrir la teua olor sota els llençols, que algú vulga matricular-se amb mi a classes de rus, que algú em parle del meu iaio, les bosses de "xuxes" roges, les fotos del fotomatons de Friedrichshain, riure'm fins tenir mal de panxa, les abrassades, que Ismael Serrano tinga una cançó amb el meu nom, trobar les meues idees en paraules d'altres, les obres de Pina Bausch, que els sentits se'm saturen, plorar per sentir-me millor, confesar-te que eres qui em desperta dels meus somnis, el memorial als jueus a Berlín.

"El dolor d'existir i decidir."

"Ahora existía en el presente, en medio de todos sus olores y grados de dureza."

El sótano.
Thomas Bernhard.

"Moi non plus je ne veux pas devenir une étoile."

Al contrari del que tothom intenta fer-me creure, l'èxit no és exògen.

Oh benvinguts...

A les portes de la joventut, gaudint i patint encara les últimes tempestes del mar de dubtes que és l'adolescència, comence a saber qui vull ser.

He après tot allò que sé d'aquells que no pretenien alliçonar-me, d'aquells a qui he escoltat per plaer i per amor; filla de tots ells sé que sóc.
He sabut fer nàixer en mi un esperit crític que ha sigut blanc d'humiliacions, burles o paraules estúpides que només m'han fet més forta; odie i estime amb la major intensitat possible.
He sentit durant molts anys a progres que no suporte pronunciar paraules com "llibertat" i "igualtat" mentre vivien sense fer el mínim esforç per fer-nos lliures i iguals; sort que no els vaig escoltar.
He somiat durant molts anys amb que algun dia podria arribar lluny com qui somia de petit arribar fins la Lluna amb l'única ajuda d'una escala; avui sé que en sóc capaç.

Amb l'única pretensió d'aclarir els meus pensaments i de compartir inquietuds, obri avui les portes el que ha sigut els meu refugi durant molts anys. Allà on m'he amagat de la indiferència, de la ingnorància, de les banalitats i de tot allò que em vulgues convertir en quelcom que jo no escollís ser. És d'aquesta manera que avui us done la benviguda a l'Hotel Resistència.