diumenge, 5 de juliol de 2009

Oh benvinguts...

A les portes de la joventut, gaudint i patint encara les últimes tempestes del mar de dubtes que és l'adolescència, comence a saber qui vull ser.

He après tot allò que sé d'aquells que no pretenien alliçonar-me, d'aquells a qui he escoltat per plaer i per amor; filla de tots ells sé que sóc.
He sabut fer nàixer en mi un esperit crític que ha sigut blanc d'humiliacions, burles o paraules estúpides que només m'han fet més forta; odie i estime amb la major intensitat possible.
He sentit durant molts anys a progres que no suporte pronunciar paraules com "llibertat" i "igualtat" mentre vivien sense fer el mínim esforç per fer-nos lliures i iguals; sort que no els vaig escoltar.
He somiat durant molts anys amb que algun dia podria arribar lluny com qui somia de petit arribar fins la Lluna amb l'única ajuda d'una escala; avui sé que en sóc capaç.

Amb l'única pretensió d'aclarir els meus pensaments i de compartir inquietuds, obri avui les portes el que ha sigut els meu refugi durant molts anys. Allà on m'he amagat de la indiferència, de la ingnorància, de les banalitats i de tot allò que em vulgues convertir en quelcom que jo no escollís ser. És d'aquesta manera que avui us done la benviguda a l'Hotel Resistència.

4 comentaris:

  1. Anna:
    Yo tambien soy un desadaptdo. Tengo casi 60 años de serlo.
    Ahora se me dió por conseguir amigos para mis libros.
    www.laleyendadeldorado.blogspot.com

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. M'encanta, no...no m'encanta, és molt més que aixó. Eres perfecta, més que perfecta, m'has deixat sense paraules, fins i tot he hagut de llegir en veu alta. AH! t'estime.

    ResponElimina