diumenge, 5 de desembre del 2010

L'espoir

[...]

À près d'un an de là, cependant elle l'a rencontré par hasard: tous deux ont étés très surpris.

Lui prenant les mains, il n'a pu s'empêcher de dire combien il la trouvait changée et, posant son regard sur ces mains, s'est étonné de les voir si soignées (elles ne le sont guère maintenaint). Machinalement alors, à son tour, elle a regardé l'une des mains qui tenaient les siennes et n'a pu réprimer un cri en s'apercevent que les deux derniers doigts en étaient inséparablement joints. "Mais tu t'es blessé!" Il fallut absolument que le jeune homme lui montrât son autre main, qui présentait la même malformation. Là-dessus, très émue, elle m'interroge longuement: "Est-ce possible? Avoir vécu si longtemps avec un être, avoir eu toutes les occasions possible de l'observer, s'être attachée à découvrir ses moindres particularités physiques ou autres, pour enfin si mal le connaître, pour ne pas même s'être aperçue de cela! Vous croyez... vous croyez que l'amour peut faire de ces choses?".

Elle me dit son nom , celui qu'elle s'est choisie : « Nadja, parce qu'en russe , c'est le commencement du mot espérance , et parce que ce n'en est que le commencement. »

[...]

Nadja
André Breton.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Le silence.



Shhh...

dijous, 30 de setembre del 2010

Coses que fan que la meua vida valga la pena


Quedar-me sola a casa i tornar a vore "Sacrificio", que la meua germana em demane si pot dormir amb mi al meu llit, llegir els dissabtes asseguda al sofà sense que ningú em moleste, el gelat de llima, rebre un regal que no espere, ballar "Black is black" en roba interior, tenir una lampareta de nit com la d'Amélie, el viatge en bicicleta fins a la platja del Saler, l'aigua de València del Café Madrid, escoltar "Bom dia, Tristeza" de Maria Betanhia, els besos de benvinguda a l'aeroport, que ma mare em prepare pollastre empanat amb creïlles fregides, la meua Nikon 5000, observar mon pare mentre s'afaita, els poemes d'Alejandra Pizarnik, llegir Mafalda estirada al meu llit, preparar un viatge, que Mònica torne de Reus per passar el cap de setmana, saber qui és el teu pintor favorit quan tu oblides el seu nom, posar-me de bon humor amb Antònia Font o Andy Chango, despertar-me i saber que puc fer mitja volta, que ma cosina pose carasses a les fotos familiars, els gats, descobrir la teua olor sota els llençols, que algú vulga matricular-se amb mi a classes de rus, que algú em parle del meu iaio, les bosses de "xuxes" roges, les fotos del fotomatons de Friedrichshain, riure'm fins tenir mal de panxa, les abrassades, que Ismael Serrano tinga una cançó amb el meu nom, trobar les meues idees en paraules d'altres, les obres de Pina Bausch, que els sentits se'm saturen, plorar per sentir-me millor, confesar-te que eres qui em desperta dels meus somnis, el memorial als jueus a Berlín.

divendres, 6 d’agost del 2010

Vronski y Anna



"No podemos ser sólo amigos, esto lo sabe y muy bien. En su mano está que seamos los más dichosos o los más desgraciados del mundo."

Anna Karenina.
León Tolstoi.

dimarts, 11 de maig del 2010

"El dolor d'existir i decidir."



"Ahora existía en el presente, en medio de todos sus olores y grados de dureza."

El sótano.
Thomas Bernhard.

dijous, 6 de maig del 2010

"Moi non plus je ne veux pas devenir une étoile."



Al contrari del que tothom intenta fer-me creure, l'èxit no és exògen.

dissabte, 17 d’abril del 2010

"Anna es mortal."



“Iván Ilich vio que se moría y su desesperación era continua. En el fondo de su ser sabía que se estaba muriendo, pero no sólo no se habituaba a esa idea, sino que sencillamente no la comprendía ni podía comprenderla.

El silogismo aprendido en la Lógica de Kiezewetter: «Cayo es un ser humano, los seres humanos son mortales, por consiguiente Cayo es mortal», le había parecido legítimo únicamente con relación a Cayo, pero de ninguna manera con relación a sí mismo. Que Cayo -ser humano en abstracto- fuese mortal le parecía enteramente justo; pero él no era Cayo, ni era un hombre abstracto, sino un hombre concreto, una criatura distinta de todas las demás.

[...]

Cayo era efectivamente mortal y era justo que muriese, pero «en mi caso -se decía-, en el caso de Vanya, de Iván Ilich, con todas mis ideas y emociones, la cosa es bien distinta. Y no es posible que tenga que morirme. Eso sería demasiado horrible».”


La muerte de Iván Illich.
Leon Tolstoi.

dimecres, 3 de març del 2010

"La jeunesse."



"Quisiera decir a los jóvenes que la ausencia de fe desorienta: sólo depende de vosotros que este mundo tenga algún sentido. Sólo depende del hombre, y es por el hombre por lo que hay que empezar. El mundo, este mundo absurdo, cesará de ser absurdo, sólo depende de vosotros. El mundo será lo que vosotros haréis de él."

André Gide.

diumenge, 31 de gener del 2010

"Die erste Elegie."



[...]
Sollen nicht endlich uns diese ältesten Shmerzen
fruchtbarer werden? Ist es nicht Zeit, baß wir liebend
uns vom Geliebten befrein uns es bebend besthn:
wie der Pfeil die Sehne besteht, um gesammelt im Absprung
mehr zu sein als er selbst. Denn Bleiben ist nirgends.
[...]

[...]
¿No deberían estos dolores, los más viejos, volvérsenos al fin
fecundos? ¿no es tiempo ya de liberarnos, amando, del amante,
de resistirle, estremecidos, como la flecha resiste en el arco
para, concentrada en el salto, superarse a sí misma?
Pues no hay permanencia en parte alguna.
[...]


Elegías de Duino.
Rainer maria Rilke.

diumenge, 17 de gener del 2010

"Cómo luchar para alumbrar el mundo con luz divina."



"En lugar de una hermenéutica, necesitamos una erótica del arte."

Susan Sontag.