dijous, 30 de setembre del 2010

Coses que fan que la meua vida valga la pena


Quedar-me sola a casa i tornar a vore "Sacrificio", que la meua germana em demane si pot dormir amb mi al meu llit, llegir els dissabtes asseguda al sofà sense que ningú em moleste, el gelat de llima, rebre un regal que no espere, ballar "Black is black" en roba interior, tenir una lampareta de nit com la d'Amélie, el viatge en bicicleta fins a la platja del Saler, l'aigua de València del Café Madrid, escoltar "Bom dia, Tristeza" de Maria Betanhia, els besos de benvinguda a l'aeroport, que ma mare em prepare pollastre empanat amb creïlles fregides, la meua Nikon 5000, observar mon pare mentre s'afaita, els poemes d'Alejandra Pizarnik, llegir Mafalda estirada al meu llit, preparar un viatge, que Mònica torne de Reus per passar el cap de setmana, saber qui és el teu pintor favorit quan tu oblides el seu nom, posar-me de bon humor amb Antònia Font o Andy Chango, despertar-me i saber que puc fer mitja volta, que ma cosina pose carasses a les fotos familiars, els gats, descobrir la teua olor sota els llençols, que algú vulga matricular-se amb mi a classes de rus, que algú em parle del meu iaio, les bosses de "xuxes" roges, les fotos del fotomatons de Friedrichshain, riure'm fins tenir mal de panxa, les abrassades, que Ismael Serrano tinga una cançó amb el meu nom, trobar les meues idees en paraules d'altres, les obres de Pina Bausch, que els sentits se'm saturen, plorar per sentir-me millor, confesar-te que eres qui em desperta dels meus somnis, el memorial als jueus a Berlín.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada